Guerra venecianogenovesa | |||
---|---|---|---|
Canal de Chioggia | |||
Tipus | guerra | ||
Data | 1376 – 1381 | ||
Escenari | Costes del mar Adriàtic, mar Mediterrani, mar Tirrè, Xipre | ||
Lloc | mar Mediterrània | ||
Resultat | Control venecià del comerç al Mediterrani oriental i regressió de Gènova | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
La Guerra de Chioggia va ser una de les guerres més dures d'entre les esdevingudes entre la República de Gènova i la República de Venècia (Guerra venecianogenovesa), que va tenir lloc entre els anys 1376 i 1381. El conflicte començà amb la pugna pel control de l'illa de Tenedos al Mar Egeu, arran que els dos aspirants al tron de l'Imperi Romà d'Orient havien atorgat el control de l'illa a cada una de les Repúbliques a canvi del seu suport. Aquesta contesa s'emmarca dins dels nombrosos conflictes que van tenir ambdues repúbliques pel control del comerç mediterrani durant l'edat mitjana.
La guerra pren el nom de la població de Chioggia, a l'altra banda de la llacuna de Venècia, on les tropes genoveses i patavines es van establir desafiant el poder venecià el 1379. Després de mesos d'avenços alternatius els genovesos es van rendir. La guerra va acabar mitjançant la Pau de Torí (1381), per mediació del comte Amadeu IV de Savoia. Després de la firma d'aquesta pau, Gènova va quedar molt debilitada i va passar a ser dominada per la família Visconti de Milà. Mentrestant, Venècia va consolidar el seu poder a la Mediterrània oriental i va començar la seva expansió per terra ferma malgrat les pèrdues ocasionades per la guerra, fins a ser derrotada per la Lliga de Cambrai el 1508.